Un adolescent tan dòcil com curiós entra a formar part d’un conjunt de músics vells i estrafolaris. Amb ells descobrirà què és, exactament, una màquina d’espavilar ocells de nit, i per què serveix i li servirà a la llarga: per indagar en el talent que potser no té, en l’amor que gairebé no sabrà viure, en la llibertat que tem o en el misteri de la música mateixa.

     A mig camí entre les memòries i l’assaig artístic, Una màquina d’espavilar ocells de nit  aplega set relats autobiogràfics a l’entorn de la música  –autònoms però vinculats– i un epíleg sorprenent que ens conviden a endinsar-nos en un món insòlit, “un petit món per ubicar-se en l’enormitat del món”, transitat per personatges singulars com “nàufrags feliços” i per rares celebritats de la música catalana com Juli Garreta, Ricard Viladesau o M.S. Puigferrer entre d’altres. Una prosa vigorosa i precisa. Un recital d’agudesa crítica, sensibilitat i ironia en contrapunt.