Ciutat comestible, 2007

J. Crusats

Ei!! Entreplateruuuuuuusss!!! Una nova vista de la ciutat comestible. Aquesta molt menys urbanita i de línea més clara, encara que he de reconèixer que de temàtica més obscura.

Si algú vol saber el procediment utilitzat  per fer aquesta imatge es pot adreçar a la Ciutat comestible 1 on hi trobarà el mètode seguit. Aquesta ha estat realitzada seguint les mateixes pautes, amb alguna que altra consideració.

La primera seria que a diferència de ciutat comestible 1 on l’element inicial i generador de la fotografia era la col o el bròquil (no sé) en aquesta segona  vista l’origen és a les copes de vidre que com veieu dominen majestuosament aquest “captard al passeig de la son”. La fotografia de les copes va ser molt ràpida a una sola llum i sense massa problemes, feta més o menys a la mateixa hora que s’intueix al muntatge final, però recoi!!... els perfils o retalls del vidre per tal d’aïllar el fons va ser francament complexa.

El cel que apareix darrera els vidres és el cel original i vaig haver d’igualar el degradat artificial del fons amb els colors que em donava la fotografia base... la de les copes.

Un cop aïllades decideixo separar les dues fileres de vidre per obrir una mica la perspectiva i deixar la vista una mica més oberta al fons, recupero els mateixos elements que ja tenia retallats de la “ciutat 1” i els adapto a aquesta segona versió, la col, el colador gran i petit i el ratllador. La coliflor és ser el primer element transportat i tots els arbres que es representen en aquesta fotografia venen de la mateixa col amb diferent disposició (invertit o distorsionat) i amb desplaçament de color i mida. Després recupero els coladors,  el petit i el gros que li fa de base. Distribueixo els ratlladors en forma de baranes per tal de tancar la vista i col·loco les portes, amb els meus dubtes, perquè la visió del colador gran tocant al terra era força bona.

El primer terme del terra i les baranes del fons amb ratlladors repetits. Els vols de llet que fan de guardacamins els fotografio en aquest punt per tal de composar i tapar el primer terme de la imatge que quedava molt obert. Finalment afegeixo uns tovallons rebregats que em faran de núvols i que diluïts en una capa de transparència omplen el cel i li donen un aire pictòric que m’agrada.

Com en la primera versió de ciutat comestible afegeixo una mica de brutícia  a l’escena i enfosqueixo manualment algun punt que sobresurt massa.Anivello tons de totes les capes, aquesta vegada surt un verd-morat , una mica fred per ser un captard, però sembla que dona un ambient de pau agradable.

Cap a l’entreplat!