Ciutat comestible, 2006

Crusats

Tot va començar obrint la porta de la nevera. Òndia!! vaja “peassu” col i flor més guapa!. Veritablement la miraves en picat cap a munt i la sensació et transportava.  Cap on?.. Això és el que calia descobrir. Un arbre centenari com a mínim, ufanós i ben tractat. Si contemplava la col i flor des de baix hi havia arbre esplèndid, mirant des de dalt la sensació s’esvaïa. Ràpidament calia fer la foto.

A primera vista, la fotografia presentaria un arbre magnificat però... al donar una ullada a la cuina trobo el cullerot penjat ... si el giro podria ser una farola... si, amb una mica d’imaginació podrà passar. Faré que aquesta improvisada farola il·lumini aquest improvisat arbre... a veure.. ara mateix no puc imaginar el resultat i quan passa això... la cosa es posa interessant. Agafo pots, els més atrotinats que tinc, una escorredora també pot servir i el ratllador!!.. forats!.. finestres?. Agafo també un parells de gots de vidre que al final no serviran.

Quan faig les fotografies del arbre enquadro cap a munt,  he de quedar petit, també amb els altres objectes. Retrato amb diafragmes alts, a 22f i 32f per aconseguir el màxim camp focal. Interessant. No tinc ni idea de com composaré la fotografia... això després.

Retrato sobre cartrons blancs per tenir una selecció ràpida, aïllar i deixar els objectes sense fons facilment.

La col i flor la retrato amb llum de Sol per obtenir ombres el més reals possibles.

Un cop retallats tots el objectes podré començar a composar. Faig una selecció de contorn de 5 pixels del objectes i aplico un desenfocament  gaussià de 4. El tall  dels objectes quedarà molt millor.

Començo a portar els objectes retallats cap un document de 40 x 50 cm amb qualitat de 240 dpi.  Les imatges encara porten el seu color original però estic convençut hauré d’ajustar tons per lligar la vista.

Deformo objectes per tal de donar perspectiva, especialment al ratllador que em farà de terra i també de edifici.

Costa molt dir prou!... ara ja està bé... gggrrrrrr... no pararia d’anar movent elements. Però al final he de claudicar. Va!! així.

Ajusto colors a les capes dels objectes amb to-saturació. Si vull una imatge coherent hauré d’entonar la escena amb una gama comú. Cap a verds, és la que m’agrada més i hi dona un aire misteriós que m’agrada.

Aplico una capa màscara amb textura i amb transparència 67 per donar una mica de brutícia a l’escena.

Finalment il·lumino les faroles amb esprai blanc sobre dues capes de llum atenuades a 40 i 50.

He de reconèixer que la primera intenció, donar força a l’arbre- col, s’ha esvaït i queda diluït per tot el que l’envolta... pot ser m’he passat amb l’entorn que ha agafat massa força. Però bé... el retall de l’arbre-col el conservo... de manera que ja hi haurà temps de trasplantar-lo cap a altres indrets! 

Cap a l’entreplat!!

Crusats, novembre 2006