Projecte  Videodansa, Ona Fusté 2006

El rodatge. A dos quarts de nou del matí som a Sant Bartomeu del Grau, on es troba l’antiga fàbrica que ens servirà d’espai per portar a terme la filmació. En Cru ha passat a buscar l’Ona. Telefonem a en David Serra que ens obrirà les portes de les naus i ens donarà un valuós cop de ma durant tota la jornada. L’esperem una estona i mentrestant l’Ona es pren un suc de fruita, parlem del pla de rodatge i fem comprovacions del material. Les piles del reproductor de música no s’avenen, les hem comprat grosses i fan falta de les mitjanes, les comprem a una petita botiga que tenim al costat mateix de la plaça. Arriba en David amb els seu pantalons estampats i anem cap a la fàbrica. La porta es exageradament gran... com tot en aquest indret. Bruummmm! la gegantina bèstia morta obra la boca lentament, entrem amb els cotxes dins de la nau i ens engoleix. La forta olor ens recorda que tornem a ser al “lloc”.

Caminem per espais abandonats fins arribar al lloc escollit per filmar un primer personatge dels dos que representarà l’Ona. L’espai ens torna captivar hi ha molt bona llum i posem mans a l’obra. En Cru prepara la càmera de vídeo i fa l’enquadrament. L’Ona fa escalfaments i se li demana que faci una primera prova de com serà el moviment per tal de preparar el quadre. Comença la filmació. Es fan fotos del rodatge però tant en David com l’Ona són del parer de reservar-les  per tal de donar al vídeo una certa incògnita fins al dia de l’estrena.

Al voltant de les dotze l’Ona canvia de personatge, però no deixem encara l’espai que serà el mateix, de moment, per al dos personatges. Seguim rodant. Fem una estona de pausa i aprofitem les cadires que ens hem portat. Mengem una mica i parlem de com va tot, repassem imatges enregistrades... sembla que la cosa rutlla. A l’Ona i en David els hi agradem més els plans llargs... a en Cru, els curts.

Reprenem la feina, ara la càmera enfoca cap altres llocs i a una figura que s’ha transformat i interpreta un altre personatge,  també el seu moviment. Es fa difícil escollir el pla, no hi ha guió tècnic i es tria el quadre segons marca la dansa de l’Ona... podrem lligar tot aquest material?, el muntatge promet ser tot una lluita. La llum continua sent excel·lent, en Cru sembla satisfet de les imatges que agafa i a l’Ona se la veu molt segura.

Canviem d’espai, ens desplacem cap altres nivells i localitzem els llocs que ja havíem triat dies enrera, res ha canviat, tot segueix exactament al seu lloc. Muntem la càmera  i prenem més imatges amb el mateix procediment. Aquí l’Ona te uns volums que l’acompanyen i la seva dansa canvia, s’aprofita i es fa joc amb el material que la bèstia li deixa. Improvisem i fem servir uns forats foscos que ens suggereixen una idea. Ja som prop de les tres de la tarda. Som conscients que ens hem d’afanyar per enllestir la filmació. Aviat l’encanteri, les forces i la concentració hauran desaparegut i ja no es podrà avançar.

Arribem al final. Hem recollit prop de cinquanta-cinc minuts d’imatges. Fem unes últimes preses i apaguem. Marxem satisfets i alhora convençuts que muntar tot això no serà gens simple. Ens farà falta aprendre’ns les imatges de memòria. No hem donat nom, encara, a la vídeodansa.

Prop de les quatre de la tarda, la bèstia ens escup.

En David ofereix dutxa i macarrons... ningú demana revisar cap imatge.