Sense títol

Pol Serrabassa

T’escolto! Sóc tot orelles. Espero que em puguis solucionar el meu mal de cap. Fa dies que hi dono voltes. Bé, anys. Sé que fracasso. Caic. Crec. Potser per algú triomfo. Ho dubto. Escolta’m! T’ho suplico! Fa dies que en dubto. Què puc fer? No trobo solucions a res, per res. Dubto. Crec. Felicitat? Vacil·lo. Més enllà? Cucs! Viure? No! Sobreviure! Res! Desolació! Fracàs rere fracàs. Amor? No! Sexe. Gaudir? Orgasme, borratxera. Tot és efímer. Alegria absoluta? Fals! Moments. T’he dit que t’escoltaria. Per què no parles? Que no et deixo? No has intentat ni obrir la boca! Poca-solta! Dius que vols una cervesa? Si no n’hi han! Ja ho saps! Talòs! Que visqui? Defineix-m’ho. “Tenir vida, ésser viu”? De debò t’ho empasses? Carallot! Et creus un setciències! Ni tan sols has vessat una llàgrima. No t’entenc. Sempre proclamant, sempre donant consells, mai aplicant-los. Per què? Qui dubte de tu? Entén-te, predica i compleix. Que vols més? Masturba’t. Ningú et donarà el que tu no ofereixes. Que t’enganyo? I tu? Què fas al món? Ah, sí. Perdona, no ho recordava. Tu blasfemes, critiques, destrueixes. I les solucions? Ai, si, clar. Estic amnèsic. No n’hi han. Busquen! O millor dit: troben! No solucionaràs els mals del món; no canviaràs la humanitat; però potser viuràs. Que no vols? Ets un pallús! Doncs digues, què busques? Ai, demano disculpes, no sé què em passa. No et vull desmoralitzar. Armes? Potser si. Dius que sobre gent? Noi, ets molt violent. No, tu no sobres. Voluntat? Segurament és el que et falta. Deixa de mirar enrere. Observa endavant, deleix-te pel futur. Demà? No hi ha res segur! Doncs si ho saps perquè ho demanes. Noi, no t’entenc. Si tens tan clar el que vols, perquè em busques. Jo no et solucionaré res. Ah, només serveixo perquè et puguis desfogar? No sóc un capellà! Ah, clar. Ara ho entenc tot. Dius que som iguals, que tenim els mateixos problemes. Et recordo que és fals. Jo, com a mínim, intento buscar solucions. Que no n’he trobat mai? Si, tens raó. Però, i què? Què compte? Buscar-ne o trobar-ne? Jo, com a mínim no em quedo de braços plegats deixant passar el temps i cagant-me en tot. Et puc dir què penso? Ets un covard! No tens valor! Et fa por el futur. Que el passat va ser millor? Vols dir que el passat no et fa por perquè ja no el pots canviar? Viu el present! Carpe diem! Que el present no existeix? Veus, et dono la raó. Has encertat. Doncs com t’ho podria dir... No intentis predir el futur, encara’t al que et vindrà. M’estàs dient vulgar? I que calli!!!??? Doncs parla! Ai, perdó. Sempre em passa el mateix. Demano consell i acabo alliçonant jo. Que em busqui una novia? Per què? Per fer-la patir? Ah, segons tu, si follo seré feliç? Ja t’ho he dit abans! És efímer! Que busqui el més enllà? No sóc un poeta, i visc al segle XXI! A veure si ens entenem. El mal no és meu, és del món. Em corseca veure desolació. Si, clar, ara el problema és meu. Quins collons! Et demano consell i tu em desmoralitzes. Mira la tele? Tot són morts, desgràcies. Ah, haig de buscar el costat bo. Doncs digues, quin és? Saps què faré? Llençaré la TV. O millor, me la vendré, i amb els diners que faci em compraré llibres. Com? Que és pitjor llegir que mirar la televisió? Que els escriptors encomanen la seva bogeria. Aquí el foll ets tu! No sé perquè t’escolto. Que ets els savi? El savi d’on? Del teu cos? Mira, saps què farem? Millor que marxis, potser escriuré uns versos, o potser aniré a comprar alguna ampolla d’absenta, o potser a buscar metgesses de genitals. Com? Que no vols marxar? N’estic fart de sermons inútils. Prou! T’he dit que marxis! Siusplau. T’ho suplico. Ostres. Sembla que per fi ho has entès. Bé, et trucaré demà. Que m’aclareixi? Si ho tinc tot clar, ho he entès tot. Serà millor que em suïcidi, i així no patiré més. Apa, va. Adéu.