Mirar-te i confondre’t.

Imaginar-te o fer-te.

Ser-te o ser-me.

Veure’t, tocar-te

encara que sigui

un segon.

Real o imaginat.

Però un segon.

Agost 2008

Pol Serrabassa

El mar m’ofega la mirada,

les ones em penetren

i m’omplen els buits.

Inundat, decideixo,

lentament i

amb pas feixuc,

endinsar-me,

entrar en comunió

i esdevenir, simplement

un no-res en la immensitat.

gener / 09

Pol Serrabassa

No sóc res sense tu.

O potser tu!,

no ets res sense mi.

Agost 2008

Pol Serrabassa

Foc

Quan barreges groc i vermell

i no et surt taronja,

sinó una impressió estranya,

indescriptible, que no permet

a la raó penetrar,

i on solament

un petit esbós sembla albirar

una imatge desconeguda,

és aleshores quan

la palpitació d’un element inconegut

em transporta a una sensació

celestial.

gener / 09

Pol Serrabassa