I

Oblidat en l’oblit

et busco

i et trobo

en un racó del no-res.

Mot, sobreviu

a la inoperància

del vers.

Et refaig i et dono forma,

però t’esmunys i et confons

enmig dels sons.

L’aire se t’endú

per barrejar-te amb el vent

i allunyar-nos així de la terrenalitat.

                                   Març 2008

II

No sé on sóc,

però sé que hi sóc,

i que sóc.

Lluny de tu

intento inventar-te,

trobar-me,

i així tenir-te a l’abast.

Fondre’t, moldejar-te

i fer-te passar per les meves mans.

Fer-te ser,

més o menys,

però ser.

                        Abril 2008

III

Et diviso,

diminuta,

vagant pels carrers

foscos.

El teu rumb indecís

m’anihila.

On no sóc

te’n vas.

Ser res és el destí.

                        Abril 2008