|
El Ritme de les màquines
de Gerard Ridríguez
Sala
plena
de Pena.
lleganyes en cadena,
el respir de la balena.
Rutines,
jornades,
cremades.
Butxaques foradades;
vides gastades.
Borratxos,
amargats,
fracassats
i savis amputats
de llibertats.
Analfabets,
optimistes
i realistes.
Immigrants capitalistes.
Mirades tristes.
Soledat
de sol
a sol.
Hores de cargol.
La religió del futbol.
Patrons,
oficines
assassines.
Contractes de morfina
cases de cartolina.
Diners,
vida
o mort?
Les naus al port.
Cupons de la sort.
|
El Ritme de les
màquines
De Guillem Ramisa
S’enfila al final del cel,
engrassat com mai i amb dos silencis d’alegria.
-Funciona bé.-
No hi hauries de jugar,
però fa companyia el foc,
allà baix tenies tan fred que les arrugues t’estripaven.
-Ara, funciona bé, encara.-
Si estàs trista podem follar.
Et convido a pintar les hores amb el tacte,
vine sense el novio però.
-Comença a tremolar.-
Quan em torni boig
deixa’m arrencar els ulls en pau,
quan m’estimis vull dir.
-Es para el cor.-
El pròxim torn és a les 5.
|
