Albert Altés
Com sempre, un surrealista film d’Albert Altés. Amb Jordi Casadevall, Imma Reixach, Sagi Molist, Nina Altés. La fotografia és de Jordi Crusats i edició de Crusats i Cané.
Ernest Crusats / Xevi Gallego
Vídeo resum del acte de presentació al Gravat de Vic d’un nou plat al món. L’outruita. El juny del 2016
Sokurov / Büttner
L’Arca russa va ser filmada amb una Sony HDW-F900 (una videocàmera digital per ús professional) i les imatges no van ser enregistrades comprimidament en una cinta com és habitual sinó descomprimides i en un disc dur amb capacitat per enregistrar 100 minuts. En total hi va haver quatre intents per completar el llarg pla seqüència; els tres primers van haver de ser interromputs degut a fallades tècniques després de només entre cinc i set minuts transcorreguts; i el quart intent va ser finalment el bo com no podia ser d’altra manera, ja que les bateries de la càmera només podien aguantar un únic darrer intent. El pla seqüència va ser filmat per l’operador de Steadicam Tilman Büttner.
El permís per poder filmar a l’interior de l’Ermitage no s’havia concedit des dels temps de Serguei Eisenstein. El museu tanca les portes només un dia a la setmana però Sokurov i el seu equip van aconseguir convèncer a la direcció del museu per tancar un dia addicional, el 23 de desembre de 2001. D’aquesta manera el director rus va comptar amb dos dies per il·luminar adequadament les sales i cobrir-les de la decoració pertinent per tapar les parts modernes de l’edifici. Els treballs de decoració i preparació van durar gairebé tant com els treballs de desmuntatge. En canvi, el temps dedicat pròpiament al rodatge del film no va durar més de dues hores.
El film mostra un total de 33 sales del museu de l’Ermitage, plenes amb més de 2.000 actors que no havien tingut l’oportunitat d’assajar prèviament el seu paper a l’escenari real. Per aquest motiu l’equip responsable del rodatge -integrat per vuit persones- va haver de seguir el camí transcorregut per la càmera, al llarg de més d’un quilòmetre, per tal de donar instruccions i supervisar la posició de l’allau d’actors secundaris. El resultat d’aquest difícil repte va aconseguir malgrat tot estar a l’altura de la qualitat tècnica de les millors produccions cinematogràfiques i encara fins avui dia L’arca russa és considerada com una obra d’art única i inèdita al món del cinema, així com un monument de la cultura russa. (font Viquipèdia)
de Jordi Crusats (2012)
Per a Festival Július, Vic 2012
de David Conill (2011)
En David ja està en condicions d’enviar el diari de rodatge del què serà el seu Július 2011. La Nonhematofobia va amb les piles posades. (anar-hi)
Esteve Sunyol i Costa
Nois! l’Esteve ja ha deixat anar la primera bomba juliera del 2011. Fotografies del rodatge del que serà el seu proper treball. Alerta! la bèstia juliera ha entrat en “acció”!!! No disposem ni de títol, ni de noms de col·laboradors ni de res més que les imatges que mostrem i que ell mateix ens ha fet arribar.
o “Pròleg de la segona generació”
de Lucia Alemany (2010)
“Un grup de joves emprenen la seva rebel·lió contra la dictadura monetària d’aquest sistema. Pocs són els que recorden les rebel·lions antitolitaristes que van propiciar la instauració del nou Capitalisme“. De la productora Tontoquienlolea, un documental ficció amb guió i direcció de Lucia Alemany. La veu de fons de la mateixa autora. (anar-hi)
d‘Albert Salarich (2010)
Cordeu-vos el cinturó, arriba una esbojarrada producció de “El Racó de l’Albert“. Amb idea, guió i direcció del mateix Albert Salarich, un curt no apte per a romàntics i amb un predisposat càsting de luxe!. Amb Albert Salarich, Miquel Crivillers, Joan Serradell, Pep Álvarez, Francesc Escobar, Rosa Mª Crosas, Josep Quero, Toni Codina, Mª Teresa Espadaler, Martí Vivet, Joan Vivet… i la burra Estrella. Música de Oriol Cardona. (anar-hi)
Isa Basset (2010)
El calendari de la Isa!!. Fragments, detalls de les seves pintures centrats en els rostres dels seus personatges, sempre femenins! conformen aquest super calendari 2011. Des de la seva web podeu gaudir de les dotze làmines i si el voleu també el podeu adquirir, encara us queden 1o mesos d’utilitat i una eternitat per gaudir-lo. (anar-hi)
de Víctor Quintero (2010)
“Caronte”, o quan l’engany s’apodera de la pròpia vida. Una sòrdida història inspirada en fets reals amb guió i direcció de Víctor Quintero. Amb una arriscada interpretació els actors Fabián Matas i Biel Querol i amb més que acurada fotografia i muntatge de Sergi Lladó. Rodada a Manlleu. (anar-hi)
Entreplaterus anònimus
Recuperem les cartes de dos personatges anònims de l’entreplat. Avui que twitter i facebook proposen com a molt, missatges de quatre o cinc paraules, ens adonem que podríem considerar a Dellofriu i Larrux com a tot uns clàssics. Les cartes són de fa uns pocs anys enrere, però companys, això en el món de la comunicació actual… és tota una eternitat!. (anar-hi)
de Joan Vall
… adjunto aquestes pàgines de la meva llibreta d’artista. Vaig prendre els apunts en un viatge a París on bàsicament reflecteixo les exposicions que vaig visitar. És una llibreta una mica barreja, però té la intenció de ser original i creativa.
T,ADJUNTO UNES QUANTES PAGINES DE LA MEVA LLIBRETA D’ARTISTA, ES TRACTA D,UN VIATGE A PARIS, ON BASICAMENT REFLEXO LES EXPOSICIONS QUE VAIG VISITAR, NO ES TRACTA DE LA TIPICA LLIBRETA DE VIATGE, ES UN MIX UNA BARREJA, L,INTENCIO, ES QUE ES VEGI MES UNA VESSANT CREATIVA I ORIGINAL, SI HO VEUS BÉ PER PUBLICAR, ENCANTAT
LES EXPOSICIONS VAIG VISITAR SON LES DE JEAN MICHEL BASQUIAT, I EL CENTRE POMPIDOU, LES DE ARMAN, NANCY SPERO I MONDRIAN.
de David Conill
De la factoria Conill/Scheper arriba la Big Pig o (the shit war) que més o menys vindria a ser ser La guerra de la merda…. oi?. El curt s’inspira en la revolta dels animals i va ser rodat a Vic (2010), al vell mig de la comarca d’Osona on els atacs d’aquesta mena no solen ser cap novetat. Premiat pel públic que va encaixar bé la sàtira, el treball està interpretat per en Xevi Capdevila, Pep Miràs, Jordi Arqués, Jacob Valltramunt i Xevi Font. Els efectes especials a càrrec de la Chistina Scheper. Coneixeu algun conte que ens parli dels porquets? … recordeu.. SÓN 6 milions… o més!!. (Anar-hi)
Entreplateruuuuus… podem escoltar un fragment de l’Havanera del modern de La iaia. Versió del tema per a Ventre Blanc, una aventura cinematogràfica de BubulinaFilms, ara en fase final de post producció. Un film escrit i dirigit per Jordi Lara que ha creat també l’adaptació musical d’aquest tema per a la pel·lícula. Ernest Crusats La iaia, canta l’Havanera acompanyat a la veu per Paula Berenguer, a la tuba per Ignasi Garolera i al violí per Anna Roca.
de Daniel Feixes (2010)
Una adaptació de la Revolta dels Animals al més pur estil Espaguetti però a la catalana, un plat explosiu!. Amb una impecable fotografia i un treball de direcció de precisió, en Dani adapta no sols el tema, ho fa també amb els personatges com a un entranyable homenatge als Leone, Eastwood, Cleef i companyia. Rodat a Almeria?… noo!… a la plana de Vic!. Amb Susanna Millan, John Roura i Jacob Valltramunt. La música de Pablo Laspra. (anar-hi)
Aquesta imatge s’identifica ja amb un seguit de temes musicals, en aquest cas, del primer treball musical del grup “La iaia”. Però al darrera de les exquisides il·lustracions del llibret hi ha tota una trajectòria i un treball de dibuix de la il·lustradora Olga Capdevila. Podeu donar una ullada al seu blog Il·lustració , el mínim com a constant on res és casual i on més aviat, tot encaixa delicadament.
La darrera, arriscada i trepidant producció de Tonyina Flims. El més recent del Sr. Escudella, que encara que no el podeu veure.. hi és! Podríem dir que va estar rodada a Tanzània i a el Congo, però no ho direm, que van dedicar 6 mesos a trobar els goril·les, però tampoc ho direm. Direcció d’Albert Altés, amb Jordi Casadevall i Nina Altés, també amb en Cru, la Carme Cané i l’Anicet Altés. (anar-hi)
Poh Productions / Ona Fusté i Phoebe Osborne
Classificacions que configuren els nostres cossos. Informació que ens defineix i esculpeix els gestos. Poh Productions, amb Ona Fusté i Phoebe Osborne creen una recerca als voltants de les categories que condicionen la nostra performance d’identitat. (anar-hi)
Una colla de gent apassionats del dibuix aprofiten un matí de dissabte per a passejar i prendre apunts a les seves inseparables llibretes. Ah!.. i no hi ha presses, ni premis. Un exercici molt relaxant i recomanable. Ferran Blancafort, Antoni Garcia, Anton Granero, Josep Franch, Joan Vall, Clara Nubiola, Toni Serrat, Jordi Crusats, Roser Matamala, Romana Lima, Roser Matamala, Oriol Rufí, Anna Pous, Cèsar Panicot, Albert Ylla, Elisenda Franch, Pep Tió, Sió Pardo, Remei Riera.
http://sketchcrawlvic.blogspot.com/
de Jordi Casadevall (2010) 4 min
Adaptació de “la Revolta del animals” per a Július 2010. Amb Bilal Sousan i Abdourahman Ca
de Jordi Crusats
L’edició 2010 del concurs de curtmetratges Július de Vic proposava una adaptació del text “La revolta dels animals” de George Orwell, amb una durada màxima de 10 minuts!. La tasca, a priori, es presentava complexa donat l’extensió de l’obra i al fet a la novel·la es tracten varietat de temàtiques com l’abús de poder, la manca de respecte i consideració en vers els altres, als més dèbils, o la comoditat o benefici propi en perjudici de la resta. En el meu cas vaig optar per tractar l’abandonament, el descuit o el menys preu, en el meu curt, acompanyat d’una monumental mentida… (anar-hi)
per Toni Coromina
Unes vistes tardorals del Bosc dels Jueus i del Camí del Gurri
Pelijulius d’Esteve Sunyol 2010
8 magnífiques fotografies de rodatge juliuru de la bèstia estisunyibetamax!
Per David Conill
Avui, embarcat de ple en el projecte del nou curtmetratge, inicio una mena de diari de rodatge sobre , la nova i esbojarrada proposta que si no i ha res de nou intentarem que es pugui projectar en el proper Julius. De moment ja tenim confirmat a gran part dels protagonistes, escollit els llocs del rodatge i a tot l’equip tècnic confirmat. De moment no puc donar gaires més detalls, prometo ficar tota la informació a mida que la tinguem.
El rodatge tindrà lloc a Vic el diumenge al mati dels dies 18 i 25 de juliol, l’actor protagonista serà en Xevi Capdevila i entre l’equip tècnic i trobem a gent com l’Alex Sola, en Jordi Torra i la Christina Scheper
per Cru
L’Àngels ens convida a visitar el seu blog. Un recull de la seva obra fotogràfica emmarcada en negre. Recorreguts, detalls i retalls de llum, poc i molt alhora. És l’Àngels.
El blog de Jordà amb dedicatòria de Carles Camps
Per Gerard Rodríguez / Panda Comunicació Visual
Una il·lustració que he fet amb Illustrator perquè la posis al entreplat.
Si algú vol veure més i vol donar un tomb al meu blog és www.gerardrm.wordpress.com
de Crusats i Eva Marichalar
És pervers el desig de voler assolir l’impossible? Eva Marichalar posa expressió i coreografia a un desig etern i universal. Segurament alguna vegada haureu vist aquest vídeo en els vostres somnis experimentals. Si és així, no sou els únics. eBabel, és una col·laboració de Crusats i Marichalar amb disseny de vestuari de Laia Rovira.
Per La Font Salada
Una trobada lúdica a una masia aprop de St. Sebastià. Ben mirat, sembla el programa aquell d’humor amarillo. Però s’hi fan tot tipus de jocs bèsties i espectacles. Aquesta trobada ja fa un temps que es va fent i cada cop te més adeptes. Serà que la gent li agrada rebolcar-se en el fang?. (F.F)
de Toni Coromina
(Seqüència en 10 aquarel·les digitals del Montseny)
Seguint el suggeriment del mestre Anicet Altés, després de molts dies de borrasques i cels tapats, el dissabte 15 de maig vaig fotografiar el Montseny des del balcó de casa, a l’avinguda de Sant Bernat Calbó. Va ser un dia especial, ja que a primera hora del matí van començar a arribar els efectes de l’esperat anticicló de les Açores. Les fotos les vaig fer en intervals irregulars, des de les 8 del matí fins les 9 del vespre, sense trípode. Durant tot el dia, el paisatge va anar canviant: primer no es veia res; mica en mica, el Montseny es va anar concretant, amb molts contrastos i matisos cromàtics provocats pels núvols i les diferents tonalitats de la llum. Aquest és el resultat, ben amanit amb la tècnica i la dedicació d’en Cru.
Pau Franch
Hola sóc en Pau. T’envio un parell d’imatges preses aquest diumenge (desembre). M’agrada que vagin juntes. Es podrien titular: diumenge hivernal. Si t’agraden penja-les!. Molt bé la web, endavant!. Que vagi bé !
Bubulina Films
L’aventura cinematogràfica, o si voleu, un llargmetratge amb guió i direcció de Jordi Lara i realització de Jordi Crusats i Sergi Lladó amb la participació d’Osona Gegantera. La Beca a la Creació Artística 2009 que atorga l’Ajuntament de Vic, va ser l’espurna que va permetre encetar aquest projecte que ara mateix és en fase final de producció, mentrestant es treballa paral·lelament en la post-producció i música. Ventre Blanc serà també el resultat de la il·lusió i l’empenta de gent que gaudeix fent cinema i d’amants del imaginari català. Les dues preguntes de rigor, però… “Quant estarà?” i “Quant durarà” no tenen encara resposta, bé si… “aviat!”. De moment podem explorar la web.
Insonmi Produccions (2010)
VideoArt realitzat per Marc Comas, Salva Viñets i Fede Nieto inspirat en el conte de la “Caputxeta vermella”. Amb Luciana Moreschi, Cesc Pérez i Joan Pagès. La música de Jordi Orozco.
d’Anicet Altés (2009)
Curtmetratge, documental i reflexiu de l’Anicet Altés, un autèntic pioner del cinema a la comarca d’Osona. La pintura i la persona d’Edward Hopper en són el protagonistes. La col·laboració amb veu de fons de Toni Coromina. Un treball presentat a Július 2009.
David Conill (2011)
Curt d’en David a Julius 2011, amb Pep Simon, Jordi Arqués, Susanna Millan, Xevi Font. Una sòrdida i verídica història d’arrel pictòrica.
Marc Comas i Fede Nieto (2009)
Es tracta de “Aurora” el 2on vídeo clip de l’àlbum “Manual de gènere catastròfic” del grup Raydibaum. No varem voler establir correspondències entre la cançó i la imatge, entre la lletra i el discurs visual, varem buscar una correspondència més conceptual i global, és a dir: el videoclip és naif, surrealista, inversemblant i estrany com la pròpia cançó que representa.
De Jordi Crusats (2009)
Es tractava d’adaptar a la pantalla “en forma de curtmetratge” una versió cinematogràfica de la pintura d’Edward Hopper “Nighthawks” i bé… ho vaig intentar. D’entrada el tema proposat per a Julius 2009 tenia arrels d’un americanisme pujat de to. Quina cosa més americana!. Apareixen les preguntes de rigor. Que fer-hi?, cal representar el moment? o m’embranco en una adaptació paral·lela… més de casa?.
Doncs res… una mirada recordant el cinema negre. Somiar… a vegades val la pena! segur que a ells també els hi agradava.
Ei Hopper!!… no podries haver posat unes miques més de pistes del què pensa aquesta gent? tan avorrits sou aquests americans? Ei Hopper!!, vas pintar un quadre, però… i si n’haguessis pintat 24 per segon?
Amb Gisela Figueras, Jordi Sibon, Xavier Balanyà, Jaume Batlló i Josep Font.
Miquel Bofill (2009) VÍDEO 6 min
Cinèfil i amant del bon cinema, en Miquel en presenta el seu primer curt. “L’últim cafè”. Els cafès: tertúlia, companys, amics, alegria, records, tristor, oblit… I amenaçadors “falcons” exteriors.
de Jordi Casadevall (2009) VÍDEO 5 min
Els anys viscuts porten a un home a sentir-se sol. Completament sol?
Una adaptació per a cinema, lliure i ben original del quadre de Edward Hopper “Nighthawks” per a Julius 09. La interpretació de Jordi Casadevall i Imma Reixach.
videoclip de Davíd Conill, Christina Scheper (2009)
Aquest és un del darrers vídeo clips d’en David i la Chris. Un treball videogràfic que dona imatge al tema “T’estimo perquè sí!” de Mirna
Toni Coromina (2009)
Envio 3 marines. Son fetes al port d’Essaouira a les 5 de la tarda de principis de setembre.
Ernest Crusats, La iaia (2009)
“El meu vaixell”, un dels temes que L’Ernest va interpretar dins l’espai “Música Fresca” organitzat per Vic Jove, Ajuntament de Vic. En rigorós directe i interpretant sobre els seus propis “loops”, “la iaia” va estrenar la seva proposta musical.
