entreplatiplat

Albert Altés

Com sempre, un surrealista film  d’Albert Altés. Amb Jordi Casadevall, Imma Reixach, Sagi Molist, Nina Altés. La fotografia és de Jordi Crusats i edició de Crusats i Cané.

Ernest Crusats / Xevi Gallego

Vídeo resum del acte de presentació al Gravat de Vic d’un nou plat al món. L’outruita. El juny del 2016

Sokurov / Büttner

L’Arca russa va ser filmada amb una Sony HDW-F900 (una videocàmera digital per ús professional) i les imatges no van ser enregistrades comprimidament en una cinta com és habitual sinó descomprimides i en un disc dur amb capacitat per enregistrar 100 minuts. En total hi va haver quatre intents per completar el llarg pla seqüència; els tres primers van haver de ser interromputs degut a fallades tècniques després de només entre cinc i set minuts transcorreguts; i el quart intent va ser finalment el bo com no podia ser d’altra manera, ja que les bateries de la càmera només podien aguantar un únic darrer intent. El pla seqüència va ser filmat per l’operador de Steadicam Tilman Büttner.

El permís per poder filmar a l’interior de l’Ermitage no s’havia concedit des dels temps de Serguei Eisenstein. El museu tanca les portes només un dia a la setmana però Sokurov i el seu equip van aconseguir convèncer a la direcció del museu per tancar un dia addicional, el 23 de desembre de 2001. D’aquesta manera el director rus va comptar amb dos dies per il·luminar adequadament les sales i cobrir-les de la decoració pertinent per tapar les parts modernes de l’edifici. Els treballs de decoració i preparació van durar gairebé tant com els treballs de desmuntatge. En canvi, el temps dedicat pròpiament al rodatge del film no va durar més de dues hores.

El film mostra un total de 33 sales del museu de l’Ermitage, plenes amb més de 2.000 actors que no havien tingut l’oportunitat d’assajar prèviament el seu paper a l’escenari real. Per aquest motiu l’equip responsable del rodatge -integrat per vuit persones- va haver de seguir el camí transcorregut per la càmera, al llarg de més d’un quilòmetre, per tal de donar instruccions i supervisar la posició de l’allau d’actors secundaris. El resultat d’aquest difícil repte va aconseguir malgrat tot estar a l’altura de la qualitat tècnica de les millors produccions cinematogràfiques i encara fins avui dia L’arca russa és considerada com una obra d’art única i inèdita al món del cinema, així com un monument de la cultura russa. (font Viquipèdia)

de Jordi Crusats (2012)

Per a Festival Július, Vic 2012

Video streaming by Ustream

Per David Conill

Avui, embarcat de ple en el projecte del nou curtmetratge, inicio una mena de diari de rodatge sobre  , la nova i esbojarrada proposta que si no i ha res de nou intentarem que es pugui projectar en el proper Julius. De moment ja tenim confirmat a gran part dels protagonistes, escollit els llocs del rodatge i a tot l’equip tècnic confirmat. De moment no puc donar gaires més detalls, prometo ficar tota la informació a mida que la tinguem.
El rodatge tindrà lloc a Vic el diumenge al mati dels dies 18 i 25 de juliol, l’actor protagonista serà en Xevi Capdevila i entre l’equip tècnic i trobem a gent com l’Alex Sola, en Jordi Torra i la Christina Scheper

342 vinyetes +

Miquel Bofill (2009) VÍDEO 6 min

Cinèfil i amant del bon cinema, en Miquel en presenta el seu primer curt. “L’últim cafè”. Els cafès: tertúlia, companys, amics, alegria, records, tristor, oblit… I amenaçadors “falcons” exteriors.

Toni Coromina (2009)

Envio 3 marines. Son fetes al port d’Essaouira a les 5 de la tarda de principis de setembre.

Ernest Crusats, La iaia (2009)

“El meu vaixell”, un dels temes que L’Ernest va interpretar dins l’espai “Música Fresca” organitzat per Vic Jove, Ajuntament de Vic. En rigorós directe i interpretant sobre els seus propis “loops”, “la iaia” va estrenar la seva proposta musical.