L’Arca russa va ser filmada amb una Sony HDW-F900 (una videocàmera digital per ús professional) i les imatges no van ser enregistrades comprimidament en una cinta com és habitual sinó descomprimides i en un disc dur amb capacitat per enregistrar 100 minuts. En total hi va haver quatre intents per completar el llarg pla seqüència; els tres primers van haver de ser interromputs degut a fallades tècniques després de només entre cinc i set minuts transcorreguts; i el quart intent va ser finalment el bo com no podia ser d’altra manera, ja que les bateries de la càmera només podien aguantar un únic darrer intent. El pla seqüència va ser filmat per l’operador de Steadicam Tilman Büttner.
El permís per poder filmar a l’interior de l’Ermitage no s’havia concedit des dels temps de Serguei Eisenstein. El museu tanca les portes només un dia a la setmana però Sokurov i el seu equip van aconseguir convèncer a la direcció del museu per tancar un dia addicional, el 23 de desembre de 2001. D’aquesta manera el director rus va comptar amb dos dies per il·luminar adequadament les sales i cobrir-les de la decoració pertinent per tapar les parts modernes de l’edifici. Els treballs de decoració i preparació van durar gairebé tant com els treballs de desmuntatge. En canvi, el temps dedicat pròpiament al rodatge del film no va durar més de dues hores.
El film mostra un total de 33 sales del museu de l’Ermitage, plenes amb més de 2.000 actors que no havien tingut l’oportunitat d’assajar prèviament el seu paper a l’escenari real. Per aquest motiu l’equip responsable del rodatge -integrat per vuit persones- va haver de seguir el camí transcorregut per la càmera, al llarg de més d’un quilòmetre, per tal de donar instruccions i supervisar la posició de l’allau d’actors secundaris. El resultat d’aquest difícil repte va aconseguir malgrat tot estar a l’altura de la qualitat tècnica de les millors produccions cinematogràfiques i encara fins avui dia L’arca russa és considerada com una obra d’art única i inèdita al món del cinema, així com un monument de la cultura russa. (font Viquipèdia)
Nois! l’Esteve ja ha deixat anar la primera bomba juliera del 2011. Fotografies del rodatge del que serà el seu proper treball. Alerta! la bèstia juliera ha entrat en “acció”!!! No disposem ni de títol, ni de noms de col·laboradors ni de res més que les imatges que mostrem i que ell mateix ens ha fet arribar.
“Un grup de joves emprenen la seva rebel·lió contra la dictadura monetària d’aquest sistema. Pocs són els que recorden les rebel·lions antitolitaristes que van propiciar la instauració del nou Capitalisme“. De la productora Tontoquienlolea, un documental ficció amb guió i direcció de Lucia Alemany. La veu de fons de la mateixa autora. (anar-hi)
Cordeu-vos el cinturó, arriba una esbojarrada producció de “El Racó de l’Albert“. Amb idea, guió i direcció del mateix Albert Salarich, un curt no apte per a romàntics i amb un predisposat càsting de luxe!. Amb Albert Salarich, Miquel Crivillers, Joan Serradell, Pep Álvarez, Francesc Escobar, Rosa Mª Crosas, Josep Quero, Toni Codina, Mª Teresa Espadaler, Martí Vivet, Joan Vivet… i la burra Estrella. Música de Oriol Cardona. (anar-hi)
“Caronte”, o quan l’engany s’apodera de la pròpia vida. Una sòrdida història inspirada en fets reals amb guió i direcció de Víctor Quintero. Amb una arriscada interpretació els actors Fabián Matas i Biel Querol i amb més que acurada fotografia i muntatge de Sergi Lladó. Rodada a Manlleu. (anar-hi)
De la factoria Conill/Scheper arriba la Big Pig o (the shit war) que més o menys vindria a ser ser La guerra de la merda…. oi?. El curt s’inspira en la revolta dels animals i va ser rodat a Vic (2010), al vell mig de la comarca d’Osona on els atacs d’aquesta mena no solen ser cap novetat. Premiat pel públic que va encaixar bé la sàtira, el treball està interpretat per en Xevi Capdevila, Pep Miràs, Jordi Arqués, Jacob Valltramunt i Xevi Font. Els efectes especials a càrrec de la Chistina Scheper. Coneixeu algun conte que ens parli dels porquets? … recordeu.. SÓN 6 milions… o més!!. (Anar-hi)
Una adaptació de la Revolta dels Animals al més pur estil Espaguetti però a la catalana, un plat explosiu!. Amb una impecable fotografia i un treball de direcció de precisió, en Dani adapta no sols el tema, ho fa també amb els personatges com a un entranyable homenatge als Leone, Eastwood, Cleef i companyia. Rodat a Almeria?… noo!… a la plana de Vic!. Amb Susanna Millan, John Roura i Jacob Valltramunt. La música de Pablo Laspra. (anar-hi)
La darrera, arriscada i trepidant producció de Tonyina Flims. El més recent del Sr. Escudella, que encara que no el podeu veure.. hi és! Podríem dir que va estar rodada a Tanzània i a el Congo, però no ho direm, que van dedicar 6 mesos a trobar els goril·les, però tampoc ho direm. Direcció d’Albert Altés, amb Jordi Casadevall i Nina Altés, també amb en Cru, la Carme Cané i l’Anicet Altés. (anar-hi)
Classificacions que configuren els nostres cossos. Informació que ens defineix i esculpeix els gestos. Poh Productions, amb Ona Fusté i Phoebe Osborne creen una recerca als voltants de les categories que condicionen la nostra performance d’identitat. (anar-hi)
L’edició 2010 del concurs de curtmetratges Július de Vic proposava una adaptació del text “La revolta dels animals” de George Orwell, amb una durada màxima de 10 minuts!. La tasca, a priori, es presentava complexa donat l’extensió de l’obra i al fet a la novel·la es tracten varietat de temàtiques com l’abús de poder, la manca de respecte i consideració en vers els altres, als més dèbils, o la comoditat o benefici propi en perjudici de la resta. En el meu cas vaig optar per tractar l’abandonament, el descuit o el menys preu, en el meu curt, acompanyat d’una monumental mentida… (anar-hi)
És pervers el desig de voler assolir l’impossible? Eva Marichalar posa expressió i coreografia a un desig etern i universal. Segurament alguna vegada haureu vist aquest vídeo en els vostres somnis experimentals. Si és així, no sou els únics. eBabel, és una col·laboració deCrusatsi Marichalar amb disseny de vestuari de Laia Rovira.
Una trobada lúdica a una masia aprop de St. Sebastià. Ben mirat, sembla el programa aquell d’humor amarillo. Però s’hi fan tot tipus de jocs bèsties i espectacles. Aquesta trobada ja fa un temps que es va fent i cada cop te més adeptes. Serà que la gent li agrada rebolcar-se en el fang?. (F.F)
(Seqüència en 10 aquarel·les digitals del Montseny)
Seguint el suggeriment del mestre Anicet Altés, després de molts dies de borrasques i cels tapats, el dissabte 15 de maig vaig fotografiar el Montseny des del balcó de casa, a l’avinguda de Sant Bernat Calbó. Va ser un dia especial, ja que a primera hora del matí van començar a arribar els efectes de l’esperat anticicló de les Açores. Les fotos les vaig fer en intervals irregulars, des de les 8 del matí fins les 9 del vespre, sense trípode. Durant tot el dia, el paisatge va anar canviant: primer no es veia res; mica en mica, el Montseny es va anar concretant, amb molts contrastos i matisos cromàtics provocats pels núvols i les diferents tonalitats dela llum. Aquest és el resultat, ben amanit amb la tècnica i la dedicació d’en Cru.
VideoArt realitzat per Marc Comas, Salva Viñets i Fede Nieto inspirat en el conte de la “Caputxeta vermella”. Amb Luciana Moreschi, Cesc Pérez i Joan Pagès. La música de Jordi Orozco.
Curtmetratge, documental i reflexiu de l’Anicet Altés, un autènticpionerdel cinema a la comarca d’Osona. La pintura i la personad’Edward Hopper en són el protagonistes. La col·laboració amb veu de fons deToni Coromina. Un treball presentat a Július 2009.
David Conill (2011) Curt d’en David a Julius 2011, amb Pep Simon, Jordi Arqués, Susanna Millan, Xevi Font. Una sòrdida i verídica història d’arrel pictòrica.
Marc Comas i Fede Nieto (2009) Es tracta de “Aurora” el 2on vídeo clip de l’àlbum “Manual de gènere catastròfic” del grup Raydibaum. No varem voler establir correspondències entre la cançó i la imatge, entre la lletra i el discurs visual, varem buscar una correspondència més conceptual i global, és a dir: el videoclip és naif, surrealista, inversemblant i estrany com la pròpia cançó que representa.
De Jordi Crusats (2009) Es tractava d’adaptar a la pantalla “en forma de curtmetratge” una versió cinematogràfica de la pintura d’Edward Hopper“Nighthawks” i bé… ho vaig intentar. D’entrada el tema proposat per a Julius 2009 tenia arrels d’un americanisme pujat de to. Quina cosa més americana!. Apareixen les preguntes de rigor. Que fer-hi?, cal representar el moment? o m’embranco en una adaptació paral·lela… més de casa?.
Doncs res… una mirada recordant el cinema negre. Somiar… a vegades val la pena! segur que a ells també els hi agradava. Ei Hopper!!… no podries haver posat unes miques més de pistes del què pensa aquesta gent? tan avorrits sou aquests americans? Ei Hopper!!, vas pintar un quadre, però… i si n’haguessis pintat 24 per segon? Amb Gisela Figueras, Jordi Sibon, Xavier Balanyà, Jaume Batlló i Josep Font.
de Jordi Casadevall(2009) VÍDEO 5 min Els anys viscuts porten a un home a sentir-se sol. Completament sol?
Una adaptació per a cinema, lliure i ben original del quadre de Edward Hopper “Nighthawks” per a Julius 09. La interpretació de Jordi Casadevall i Imma Reixach.
videoclip de Davíd Conill, Christina Scheper (2009)
Aquest és un del darrers vídeo clips d’en David i la Chris. Un treball videogràfic que dona imatge al tema “T’estimo perquè sí!” de Mirna
Us haureu adonat que en sopars-tertúlies
les millors idees, comentaris i acudits surten sempre entre plat i plat, cosa
que no deixa de ser entenedora, perquè la resta del temps la gent està per la
feina.
